|
L'evapotranspiració (ET)
és la suma de l'evaporació i
la transpiració
vegetal des
de la superfície del sòl cap l'atmosfera
terrestre.
L'evapotranspiració és part important del cicle
de l'aigua.[1] L'evapotranspiració
potencial (ETP)
és la representació de la demanda medioambiental
d'evapotranspiració i representa la taxa d'evapotranspiració
d'una vegetació densa baixa, homogènia i amb suficient aigua
per a no limitar el seu creixement, és a dir que que cobreix
completament el sòl, amb un pes uniforme i suficientement
proveïda d'aigua (un exemple seria un camp d'alfals en
regadiu o en un clima prou humit al llarg de l'any). És un
reflexe de l'energia disponible
per evaporar l'aigua i del vent disponible per transportar
el vapor d'aigua des de la terra fins a les capes baixes de
l'atmosfera. L'evapotranspiració és la mateixa que
l'evapotranspiració potencial quan hi ha prou aigua. En
canvi si hi ha secada l'evapotranspiració real serà inferior
a la potencial, ja que no es pot evaporar l'aigua de la que
no es disposa. La mitjana anual d'ETP sovint es compara amb
la mitjana anual de precipitació, P. La raó de les dues, P/ETP,
és l'índex
d'aridesa.
La diferència entre ETP i precipitació, publicades per
organismes oficials, s'utilitza per a programar la irrigació. |
